martes, 9 de febrero de 2010
2. Les neurones i la transmissió de l’impuls nerviós
Les neurones són cèl·lules especialitzades en la transmissió d’informació gracies a que la seva membrana es capaç de generar dèbils corrents elèctriques que avança’n d’un extrem a un altre : es l’anomena’t impuls nerviós.
Les neurones que condueixen l’impuls nerviós cap el sistema nerviós central s’anomenen sensitives, i les que condueixen l’impuls nerviós desde el sistema nerviós central cap als músculs i les glàndules es denominen motores.
Les neurones motores presenten un cos cel·lular (cos neuronal) en el que hi ha un nucli i els orgànuls, una llarga prolongació denominada axó i nombroses prolongacions denominades dendrites. Les neurones sensitives presenten un cos neuronal i dos axons.
L’axó també es denomina fibra nerviosa. Pot estar recobert per una sèrie de cèl·lules que formen la denominada baina de mielina, que es de color blanc. Els feixos d’aquests axons formen la denominada substància blanca del sistema nerviós. Els cossos neuronals y els axons sense baina de mielina formen la denominada substància grisa.
Les neurones es connecten entre si sense arribar tocar-se (aquest rep el nom de sinapsis). Els receptors estimulen en la neurones l’impuls nerviós que avança per l’axó fins el botó sinàptic, allà provoca la generació d’unes petites vesícules sinàptiques que contenen unes substàncies denominades neurotransmissors, que travessen la fissura sinàptica i son captades per les dendrites de la següent neurona, generant en ella una nova corrent elèctrica, i així successivament, fins arribar als òrgans efectors. Tot allò es denomina transmissió de l’impuls nerviós.
Els neurotransmissors : són substàncies químiques que permeten transmetre la informació d’una neurona a un altre per tant l’ informació es transmet al llarg de la neurona per un mecanisme elèctric i passa de neurona a neurona per transmissió química.
Les neurones que condueixen l’impuls nerviós cap el sistema nerviós central s’anomenen sensitives, i les que condueixen l’impuls nerviós desde el sistema nerviós central cap als músculs i les glàndules es denominen motores.
Les neurones motores presenten un cos cel·lular (cos neuronal) en el que hi ha un nucli i els orgànuls, una llarga prolongació denominada axó i nombroses prolongacions denominades dendrites. Les neurones sensitives presenten un cos neuronal i dos axons.
L’axó també es denomina fibra nerviosa. Pot estar recobert per una sèrie de cèl·lules que formen la denominada baina de mielina, que es de color blanc. Els feixos d’aquests axons formen la denominada substància blanca del sistema nerviós. Els cossos neuronals y els axons sense baina de mielina formen la denominada substància grisa.
Les neurones es connecten entre si sense arribar tocar-se (aquest rep el nom de sinapsis). Els receptors estimulen en la neurones l’impuls nerviós que avança per l’axó fins el botó sinàptic, allà provoca la generació d’unes petites vesícules sinàptiques que contenen unes substàncies denominades neurotransmissors, que travessen la fissura sinàptica i son captades per les dendrites de la següent neurona, generant en ella una nova corrent elèctrica, i així successivament, fins arribar als òrgans efectors. Tot allò es denomina transmissió de l’impuls nerviós.
Els neurotransmissors : són substàncies químiques que permeten transmetre la informació d’una neurona a un altre per tant l’ informació es transmet al llarg de la neurona per un mecanisme elèctric i passa de neurona a neurona per transmissió química.
3. El sistema nerviós humà
El sistema nerviós presenta dues parts, el sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifèric (SNP).
3.1) El sistema nerviós central (SNC) : Està constituït per l’encèfal i per la medul·la espinal. Ambdós òrgans estan protegits per ossos (crani i columna vertebral respectivament) i recoberts per tres membranes protectores denominades meninges, existint un líquid amortidor, el líquid cefaloraquidi, entre la més interna i la següent. El SNC és l’encarregat de rebre i interpretar els impulsos sensitius i generar els impulsos motors.
3.2) El sistema nerviós perifèric (SNP) : És el conjunt de nervis que connecten el sistema nerviós central (l’encèfal i la medul·la espinal) amb les diverses parts del cos. Els nervis són estructures amb forma de cable constituïdes per feixos d’axons de nombroses neurones. Els més gruixuts presenten una membrana externa protectora. És doncs una estructura similar a la dels cables elèctrics domèstics. Els nervis es poden classificar segons tres criteris :
3.2.1) Segons el sentit que transmeten l'impuls nerviós. Es diferencien tres tipus de nervis : els sensitius (condueixen l'impuls nerviós cap al sistema nerviós central), els motors (condueixen l'impuls nerviós cap als músculs i les glàndules) i els mixts (condueixen l'impuls nerviós en els dos sentits) .
3.2.2) Segons el lloc d'on surten, es diferencien dos tipus de nervis : els nervis cranials que surten del crani i els nervis espinal o raquidis que surten de la medul·la espinal:
3.1) El sistema nerviós central (SNC) : Està constituït per l’encèfal i per la medul·la espinal. Ambdós òrgans estan protegits per ossos (crani i columna vertebral respectivament) i recoberts per tres membranes protectores denominades meninges, existint un líquid amortidor, el líquid cefaloraquidi, entre la més interna i la següent. El SNC és l’encarregat de rebre i interpretar els impulsos sensitius i generar els impulsos motors.
3.2) El sistema nerviós perifèric (SNP) : És el conjunt de nervis que connecten el sistema nerviós central (l’encèfal i la medul·la espinal) amb les diverses parts del cos. Els nervis són estructures amb forma de cable constituïdes per feixos d’axons de nombroses neurones. Els més gruixuts presenten una membrana externa protectora. És doncs una estructura similar a la dels cables elèctrics domèstics. Els nervis es poden classificar segons tres criteris :
3.2.1) Segons el sentit que transmeten l'impuls nerviós. Es diferencien tres tipus de nervis : els sensitius (condueixen l'impuls nerviós cap al sistema nerviós central), els motors (condueixen l'impuls nerviós cap als músculs i les glàndules) i els mixts (condueixen l'impuls nerviós en els dos sentits) .
3.2.2) Segons el lloc d'on surten, es diferencien dos tipus de nervis : els nervis cranials que surten del crani i els nervis espinal o raquidis que surten de la medul·la espinal:
a) Nervis cranials, solament són 12 parelles (12 cap a l’esquerra i 12 cap a la dreta). Uns són sensitius, altres motors i altres mixts. Bàsicament controlen els músculs del cap i el coll, exceptuant un, el cridat “nervio vago” que controla moltes vísceres.
b) Nervis raquidis són 31 parelles. Tots de tipus mixt. Els de la regió sacra, a causa de la seva forma, reben el nom de cua de cavall, tots els nervis raquidis presenten una arrel dorsal i una arrel ventral, l' arrel dorsal és sensitiva i presenta un gangli, denominat gangli raquidi espinal, constituït pels cossos de les neurones que reben informació de la pell i dels òrgans. L' arrel ventral és motora, és a dir duu informació cap a la pell i els òrgans.
3.2.3) Segons si coordinen actes involuntaris o actes voluntaris. Es diferencien dos tipus de nervis : els nervis del sistema nerviós autònom i els nervis del sistema nerviós involuntari.
a) Sistema nerviós autònom o vegetatiu : és el qual controla de forma involuntària, total o parcialment, les funcions de les vísceres (cor, pulmó, estomac, intestí, i bufeta de l' orina), la pressió arterial. La producció de suor, la producció d’orina i la temperatura corporal. Aquesta controlat per l'hipotàlem i la medul·la espinal. Es diferencien dos tipus :
· El sistema nerviós autònom parasimpàtic : és el qual predomina en els moments de relaxació.
· El sistema nerviós autònoma simpàtic : és el qual predomina en els moments de tensió.
· El sistema nerviós autònoma simpàtic : és el qual predomina en els moments de tensió.
b) Sistema nerviós voluntari : és el qual controla total o parcialment les accions voluntàries del nostre cos, aquestes poden ser accions conscients, com per exemple agafar un objecte que volem, o inconscient, com per exemple avançar la cama dreta al caminar.
4. Els òrgans del sistema nerviós
El sistema nerviós central (SNC) es divideix en dos : l’encèfal i la medul·la espinal.
a) Encèfal: Es una massa de neurones d’aproximadament 1,5 kg de pes que està constituïda, en la seva part externa, per substància grisa, formada bàsicament per cossos neuronals, i en la seva part interna, per substància blanca formada per axons. En l’encèfal es poden distingir les següents sis parts:
· Cervell: es la part més gran i en ell resideix la memòria, la capacitat de pensar i, per tant, de tenir un llenguatge significatiu i una capacitat creadora. Presenta una profunda cissura que el divideix en dos hemisferis cerebrals.
· Sistema límbic: Està en el centre profund del cervell (cos callós). Rep les emocions (gana, set, por, agressivitat i desig sexual) i intervé en les accions de resposta.
· Tàlem: Actua seleccionant les informacions que van cap al cervell.
· Hipotàlem: Regula el sistema nerviós autònom. Ademés, influeix en la glàndula hipòfisis a través de dues vies: mitjançant neurones i segregant hormones.
· Cerebel: Intervé controlant els músculs responsables del manteniment de la postura i de l’equilibri corporal.
· Bulb raquidi: Està baix el cerebel. En ell es produeix el control autònom reflex del ritme respiratori i del cardíac, la deglució, el vòmit i la pressió sanguínia.
b) Medul·la espinal: Presenta substància grisa per dintre i substància blanca per fora (al inrevés que l’encèfal). De ella surten els nervis espinals que innerven els músculs, glàndules i òrgans de la zona pròxima. Realitza dues funcions : en la seva substància grisa es produeixen els reflexes espinals i en la seva substància blanca es realitza la transmissió dels impulsos nerviosos entre l’encèfal i la resta del cos.
a) Encèfal: Es una massa de neurones d’aproximadament 1,5 kg de pes que està constituïda, en la seva part externa, per substància grisa, formada bàsicament per cossos neuronals, i en la seva part interna, per substància blanca formada per axons. En l’encèfal es poden distingir les següents sis parts:
· Cervell: es la part més gran i en ell resideix la memòria, la capacitat de pensar i, per tant, de tenir un llenguatge significatiu i una capacitat creadora. Presenta una profunda cissura que el divideix en dos hemisferis cerebrals.
· Sistema límbic: Està en el centre profund del cervell (cos callós). Rep les emocions (gana, set, por, agressivitat i desig sexual) i intervé en les accions de resposta.
· Tàlem: Actua seleccionant les informacions que van cap al cervell.
· Hipotàlem: Regula el sistema nerviós autònom. Ademés, influeix en la glàndula hipòfisis a través de dues vies: mitjançant neurones i segregant hormones.
· Cerebel: Intervé controlant els músculs responsables del manteniment de la postura i de l’equilibri corporal.
· Bulb raquidi: Està baix el cerebel. En ell es produeix el control autònom reflex del ritme respiratori i del cardíac, la deglució, el vòmit i la pressió sanguínia.
b) Medul·la espinal: Presenta substància grisa per dintre i substància blanca per fora (al inrevés que l’encèfal). De ella surten els nervis espinals que innerven els músculs, glàndules i òrgans de la zona pròxima. Realitza dues funcions : en la seva substància grisa es produeixen els reflexes espinals i en la seva substància blanca es realitza la transmissió dels impulsos nerviosos entre l’encèfal i la resta del cos.
5. Relació dels òrgans
5.1- Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits : els receptors sensorials són estructures que contenen cèl·lules especialitzades a detectar determinats tipus de variacions del medi ambient, quan aquestes variacions superen un determinat valor, originen un impuls nerviós que es transmeten a través de les neurones.
5.2- Tipus de receptors sensorials : Els receptors sensorials es classifiquen segons el tipus d'estímul que capten en :
· Mecanorreceptors (capten efectes mecànics) com els receptors del tacte de la pell (sentit del tacte). Els de l'equilibri de l’oïda intern i els de l'audició del cargol de l’oïda (sentit del oïda)
· Termorreceptors (capten temperatures) com les termorreceptors de la pell.
· Quimioreceptors (capten substàncies químiques) com les mucoses olfatives del nas (sentit de l’olfacte) i les papil·les gustatives de la llengua (sentit del gust).
· Fororreceptors (capten llum) com la retina de l’ull (sentit de la vista).
5.3- Els mecanoreceptors de sons o fonoreceptors. Són els responsables del sentit de l’oïda, es a dir de la captació de sons. Són les oïdes.
5.4- Els mecanoreceptors de l’equilibri. Els responsables del sentir de l’equilibri estàtic o del “cos quiet” són les cèl·lules sensibles que hi ha en l’interior del utrícul i del sàcul.
5.5- Els mecanoreceptors de la pell. Són els responsables del sentit del tacte, es a dir de la captació de pressions sobre la pell.
5.6- Els termoreceptors de la pell. Són els responsables de la detecció de la temperatura dels cossos.
5.7- Quimioreceptors de les fosses nassals. Són els responsables del sentit de l’olfacte de la captació de les substàncies disperses en l’aire.
5.8- Els quimioreceptors de la llengua. Són els responsables del sentit del gust, es a dir de la captació de les substàncies dissoltes en els líquids.
5.9- Fotoreceptors. Son els responsables del sentit de la vista, es a dir de la captació de la llum. Són els ulls.
6. Recollida d’informació
Diferents òrgans del nostre cos estan contínuament recollint estímuls de l’ambient extern i del nostre medi intern. Un estímul és el canvi en l’ambient que els nostres receptors nerviosos són capaços de captar.
· Són estímuls externs els que capten els sentits : el fred, el vent sobre la pell, un so agut, l’olor d’amoníac, la llum intensa, el gust àcid de la llimona...
· Són estímuls interns la fatiga, el dolor, la sacietat, l’excés de CO2 en la sang, etc.
Els que actuen com a receptors són unes neurones especialitzades, anomendes sensorials, que capten els estímuls i els tradueixen a impulsos nerviosos, impulsos que després transmetran a neurones sensitives. Els nervis sensitius són els que porten aquesta informació a l’encèfal o la medul·la espinal.
Hi ha àrees en el cervell que estan especialitzades en la recepció d’aquestes sensacions. Per exemple, en el lòbul parietal hi ha una àrea sensitiva, que rep les sensacions elementals de totes les àrees del cos; a la regió occipital hi ha l’àrea visual, on es projecten punt per punt els estímuls transmesos des de la retina; i al lòbul temporal hi ha una àrea auditiva.
· Són estímuls externs els que capten els sentits : el fred, el vent sobre la pell, un so agut, l’olor d’amoníac, la llum intensa, el gust àcid de la llimona...
· Són estímuls interns la fatiga, el dolor, la sacietat, l’excés de CO2 en la sang, etc.
Els que actuen com a receptors són unes neurones especialitzades, anomendes sensorials, que capten els estímuls i els tradueixen a impulsos nerviosos, impulsos que després transmetran a neurones sensitives. Els nervis sensitius són els que porten aquesta informació a l’encèfal o la medul·la espinal.
Hi ha àrees en el cervell que estan especialitzades en la recepció d’aquestes sensacions. Per exemple, en el lòbul parietal hi ha una àrea sensitiva, que rep les sensacions elementals de totes les àrees del cos; a la regió occipital hi ha l’àrea visual, on es projecten punt per punt els estímuls transmesos des de la retina; i al lòbul temporal hi ha una àrea auditiva.
7. Tipus de resposta
L’elaboració de les respostes, per part del sistema nerviós central, es pot portar a terme en :
· L’escorça cerebral (nivell encefàlic alt )
· Zones de l’interior del encefàlic (nivell encefàlic baix)
· I la medul·la (nivell medul·lar)
Nivell encefàlic alt
En l’escorça cerebral es porten a terme els actes o respostes voluntaris, com el pensament, raonament, memòria . etc
Nivell encefàlic baix
En ell es processen els moviments involuntaris, el control de l’equilibri, la coordinació de moviments, reaccions com el dolor, plaer, por, etc.
Nivell medul·lar
Davant la recepció de determinats estímuls, la medul·la és capaç d’elaborar una resposta adequada sense necessitat que intervingui l’encèfal.
Són les denominades respostes o actes involuntaris o reflexos.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)